Bueno cambiamos un poco las cosas, o las recuperamos, ¿quién sabe?,
Cuando inicié este blog estaba convalensciente y era multitemático, como se encarga de enunciar el banner de entrada.
Con el paso del tiempo se centró más en la escalada. Era lo que tocaba, y ya que hacer la entradas consume su tiempo era mejor centrarse en lo que parecía más prioritario.
Durante ese tiempo echaba de menos el resto de actividades y uno de de los leit motiv lo desarrollé como texto de encabezamiento. No lo guardaba pues no era algo generado por mi, aunque fuera una mera descripción de una excursión, sin más; sino que cada texto nuevo sobrescribía al anterior.

Con el paso del tiempo he echado en falta que esos textos, copias directas de los hablado o leído en diversos media, no quedaran guardados y a disposición de quién los buscara.
Así que he decidido almacenarlos como entradas en el blog.
No hace falta avisar, creo, pero lo recalco que son mis gustos, que la emoción que despiertan dependen del momento en que me encuentre y de un visionado muy continuado, a veces, de la materia a la que hacen referencia y que "para gustos colores".

Suerte, bienvenidos al Caos (esa escalera que se sube) y que los disfrutéis.

domingo, 8 de enero de 2012

Tot És En Tot (Nadal'11-12)




-Bona Nit'11-

L'Instant.-

Sorprèn i fins i tot desassossega
veure que els anys lentament dilueixen
certs senyals, certes presses, i transmuden
l’insòlit en costum. Fa mal, a voltes,
saber-se tan sotmés, tan vulnerable,
tan aferrat al cos i als seus propòsits.
¿Però des d’on, sinó del cos estant,
t’es concedit de compartir la clara
dimensió del temps, de tu mateix
i de tots els misteris que t’envolten?
Més enllà d’aquest gest sense ressò
tot és el buit. Estima el gest, estima’n
la densitat incerta, la desfeta
irremeiable i tendra, que suscita
designis i combats, i els estimula.
Ets en l’instant i creixes i t’exaltes
fins al fosc de l’instant, irreptible.


-Bona Nit'11-


-Nit Vella'11-

Tos És En Tot.

Perquè els colors de la tendresa aporten
tonalitats més netes al paisatge
i fan l’ombra dels arbres molt més densa.
Així creixem, i els anys són una pedra
de formes consuetes, que no llasta
la ingravidesa mòrbida dels somnis
ni afeixuga el delit de les mirades.
Tot és en tot i el cercle recomença
cada vegada que el desig detura
l’ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.


-Reis'12-


- Reis'12-

De Miquel Martí i Pol. Les Clares Paraules. ed 62


No hay comentarios:

Publicar un comentario